La nit ja ha passat: el web ha tornat al seu aspecte de sempre. Ens veiem el pròxim Halloween.
Capítol III
Busqueu-me on hi ha
les espelmes.
Darrere la casa, el turó baixa fins a un cementiri petit. Allà hi descansa la família Sifgard. Bé, gairebé tota.
Cada tomba té una espelma apagada. Els morts són gent de costums: volen que s'encenguin en l'ordre en què se'n van anar.
Conté ensurts · Millor amb so
Les tombes
Ignacio Sifgard
1841 1903
Va ser el primer a arribar al turó. I el primer a anar-se'n.
Bruno Sifgard
1913 1999
No va tornar a parlar mai d'aquella nit.
Carmen Ríos
1846 19
Va esperar l'Ignacio vuit anys més. Ja no espera.
Elvira Sifgard
1915 ····
No és aquí. No la van trobar mai.
Tomás Sifgard
1880 1927
Va buscar la seva filla fins a l'últim dia. Només va aguantar un hivern.
Inés Valle
1884 19
Des que l'Elvira no va tornar, va deixar una espelma encesa cada nit. Tretze anys.
Passa el ratolí per sobre de la molsa per netejar-la. Toca la molsa unes quantes vegades per netejar-la. Si una làpida està trencada, l'epitafi sap el que hi falta.
La tomba de l'Elvira és oberta
Sota la llosa
no hi ha ningú.
Només la Rosa, la nina, amb un paper groguenc entre les mans. La lletra és de nena:
«Si vols parlar amb mi, pregunta'm per ella.»